Per què Tatsumi ryu?

Per què aquesta escola i no una altra? (entre les més de 300 de tot el Japó).

Durant molt de temps, hom practica allò que té a mà i no s'ho pregunta massa. Agraeix al professor la oportunitat de practicar aquesta disciplina, per què és difícil accedir a les escoles antigues tradicionals (siguin de caràcter marcial o artístic).

Quan arriba el moment, després de molta espera, de l'ansiat viatge al Japó i es té la oportunitat de conèixer els mestres i professors i els practicants de la "teva" escola ja estàs gairebé del tot convençut que és "la escola".

Queda clar que, per aquells que vam començar fa més de 20 anys, "la meva escola" era de les poques, poquíssimes, opcions.

Ara hi penso i me n'alegro. Segueixo a Tatsumi ryu, praticant, sense haver parat durant aquests anys de viatges i entrenaments, aquesta pràctica ancestral que tant m'ha donat.

Però, després de tant de temps, encara no tenia una resposta clara i ferma a "per què Tatsumi ryu i no una altra?". I insisteixo en els anys de pràctica, viatges i bona relació amb els professors.

Fins que en un sopar que vam fer després d'un entrenament intens amb dos dels més alts mestres, al dojo, un dels alumnes li va preguntar al menkyo shihan, Saito Masaru sensei:

"Per què Tatsumi ryu i no una altra?" (en aquest moment em vaig preguntar: "I per què no ho has preguntat tu, això?")

El mestre va contestar:

"Perquè el 'meu' mestre, Kato Takashi sensei, era el més 'Gran'." Se li van il·luminar els ulls. Al seu rostre va sorgir un somriure que, després d'un silenci subtil, se'ns va encomenar a tots.

Ens va explicar com ell també havia provat altres pràctiques i escoles de budô (a la prefectura on viu proliferen les antigues escoles de samurais), però que en una ocasió el soke, Kato Takashi, el va convidar a provar... "Des de llavors no hi ha dubte: Tatsumi ryu és la més 'Gran'."

Crec que aquell moment tant afirmatiu i solemne de la vida del mestre Saito Masaru es va estendre als que hi érem.

I en el meu cas, em reitero, aquesta escola és "Gran" i és "la meva escola".